Mama té ède, cól scüsàl a fiùr
e i sacòce piene de Rossana
o de mentine bianche e tàt amùr
de dàga a töcc ’nde la setimana.

Mama té sente e sente ol tó pröfom,
sce düls e bù e pié de alegria.
So deentat ’nsèma a té ün òm,
té mé donàt la éta e la poesia.

Mama té pense e pense ai tò angelì,
adès che anche mé so pare e nóno
de zic neücc tàt vif e picinì,
che come ogni tùs i è sempre ü dono.

I è certo in paradìs con té e ’l papà.
I ö mìa conussìt ma só sigùr
che te ghe dàcc a töcc la tò bontà
e la tò éta t’avrès dàcc per lùr.

E se ’l Signùr i a ülìcc de là,
chi al momènt de nàs, chi a poche dé,
chi dopo ün an o du de tribulà,
i è tance cör che se stacàt de tè.

E mama mé té preghe: stàm visì,
e tègnem fórt amò la ma söl co,
pórtem in ghéda come ol tò tusì,
e dam la forsa de amà de piò.

 

 

(2 novembre 2019)